2011, Octubre 28

Al viento

Después de “Xorieri mintzo zen” y “She Talks to Rainbows”, cómo no recordar la fuerza de la canción “Al vent”? Raimon, el artista conocido de Xàtiva, la escribió en 1959 y durante Franco se convirtió en un símbolo contra la dictadura. Nos dice claramente que para conseguir cualquier cosa en la vida hay que hacerlo frente al viento. Y nosotros estamos en esto.

La letra de la canción aquí y el video en este enlace.

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor,
la vida pot ser eixe plor,
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

Al viento,
la cara al viento,
el corazón al viento,
las manos al viento,
los ojos al viento,
al viento del mundo.

Y todos,
todos llenos de noche,
buscando la luz,
buscando la paz,
buscando a dios,
al viento del mundo.

La vida nos da penas,
ya el nacer es un gran llanto:
la vida puede ser ese llanto;
pero nosotros

al viento,
la cara al viento,
el corazón al viento,
las manos al viento,
los ojos al viento,
al viento del mundo.

Y todos,
todos llenos de noche
buscando la luz,
buscando la paz,
buscando a dios,
al viento del mundo.