Visita ràpida a Madrid
Cris tenia una reunió a Madrid i vam aprofitar per fer una visita ràpida. Mai crec que viuríem a Madrid, però les visites que hem fet sempre han estat interessants i molt agradables. Sempre recomanable.
Comencem amb un passeig i una exposició d’Antonio Lopéz, un pintor i escultor madrileny hiperrealista, al Museu Thyssen-Bornemisza. Pot tenir alguns quadres que els acaba en diversos anys de treball, un dia el comença i no el dóna per acabat fins alguns anys després. És detallista en els dibuixos i més relaxat en algunes pintures, i les escultures semblen guardar vida interior!
Les tavernes sempre són agradables, amb la tradició d’acompanyar les canyes amb alguna tapa i aquests plats generosos. Sopem en Carmencita Bar per casualitat i ens va anar molt bé.
El divendres era el dia de la reunió, i deixant a Cris en el seu punt de trobada, em vaig anar a fer un volt pel més selecte de la ciutat. El carrer Serrano té totes les marques de luxe possibles, però hi havia alguna cosa allà a prop que em va semblar interessant visitar: el carrer Claudio Coello. Vaig estar el nombre 104, vaig caminar per la vorera de davant i arribi a veure l’Ambaixada dels Estats Units. Si algú vol més pistes, el nom és “Operación Ogro”. I per seguir amb la línia, vaig tornar cap al carrer Gènova, passant al costat de l’Audiència Nacional, per veure la seu del PP. Massa per a un passeig matutí.
Quan Cris va acabar la reunió vam baixar cap al Museu Reina Sofia. Tenia pendent tornar a veure el Gernika en directe després del puzle i, a part d’això, també hi havia una exposició temporal de Yayoi Kusama. A Yayoi l’havíem descobert a Wellington, Nova Zelanda, i ens va semblar una dona autèntica i divertida.
El retorn va ser cansat. En el vol que teníem va resultar que había overbooking i ens van passar al següent… i aquest també va tenir retard. Al final vam arribar a Barcelona i encara ens va faltar pujar a Madremanya, per arribar sobre les 3 del matí. Tot i això, hi haurà més visites a Madrid.