Townsville (i II)
Abans havíem dit que “continuarà” i en un tres i no res ja han passat 6 mesos. I jo crec que amb el temps un es fa al lloc on viu. Al principi ens sorprenia molt cada cosa que passava al nostre voltant, en el dia a dia, i encara hi ha algunes coses que no acabes de comprendre… com que el supermercat tanqui el dissabte a les 5 de la tarda i el diumenge estigui obert fins a les 6… però et vas acostumant.
El camí de casa a la universitat ho hem fet tantes vegades que et aprens quan els semàfors es posen en vermell, veus com avancen les obres, quan una botiga canvia d’estil, la tornada a l’escola o que si el cotxe d’ahir segueix en venda .
La James Cook University està en el top 5 de les universitats d’estudis sobre el tròpic al nivell mundial i aquí estan molts dels millors investigadors i biòlegs marins, per descomptat que també els més grans en l’escull de corall. Així que Cristina està contenta i feliç per haver ficat el nas, i espera poder tornar algun dia. Joseba en canvi no sap si tornarà o no, però diu una i altra vegada que el temps aquí l’ha passat “molt entretingut”.
La gent és molt amable i només hi ha problemes els caps de setmana amb els “teenagers” (joves adolescents) alcoholitzats. Quan convius amb ells arribes a comprendre’ls i sobretot a entendre el que et diuen, parles per telèfon amb certa fluïdesa i escrius els missatges de mòbil amb abreviacions i jocs de paraules. Podem estar contents tot i que encara no sabem si això té alguna aplicació positiva més enllà d’aquesta terra.
Trobarem a faltar les albes amb Maggi al fons, els wallabies a la universitat al vespre i els dragons i granotes que ens visitaven cada nit per la finestra de casa a l’hora de sopar. A Cristina li faltaran els mangos, litxis i mangostins … i de Joseba simplement les cerveses de tot tipus.
En definitiva, Townsville no és un mal lloc per passar una temporadeta… Aussie, Aussie, Aussie! … Oi! Oi! Oi!