Papua Niugini
Hellooooo… amb un somriure i un “hola” cantat ens hem passat cada dia a Papua. És un país pobre, violent segons diuen, però nosaltres ens quedem amb la simpatia de la gent. Com menys diners tens, més humanitat trobes.
L’arribada de l’aeroport i els escassos 200 metres plens de gent que separen la terminal internacional de la domèstica xoca bastant. La visita al bany o prendre un refresc semblen una aventura, però poc a poc t’adones que la gent et mira amb curiositat… els turistes blancs escassegen. Molts d’ells passen poc temps entre la gent i de seguida prenen avions a molt bon resorts en illes paradisíaques.
Nosaltres també vam fer el mateix les 3 primeres nits, vam viatjar fins Kimbe Bay i el Walindi Resort, considerat un dels millors del món per als submarinistes. Allà vam poder realitzar 3 immersions on Cristina va gaudir de grans gorgònies de 2×2 metres, fons plens de corals, aigües clares amb molts bestioletes (nudibranquis!) i peixets de colors. Però també ens acostem al mercat del poble on ens miraven de dalt a baix i de baix a dalt, i clar, Joseba no va perdre l’ocasió per ampliar la seva col·lecció de matxets.
De Kimbe Bay saltem a la bonica Madang, coneguda com “la perla del Pacífic”. Aquí també ens varem submergir en el mar per descobrir les barracudes, tonyines, nombrosos peixos pallasso… i el bombarder Mitchell B25. El frec amb la gent va ser més gran, la visita al mercat va estar molt bé i en les caminades entre el poble i el motel vam fer molts amics: Hellooo, how are youuu? Hellooo…
I per fer amics res millor que viatjar de Madang a Lae amb PMV. Ens varem pujar en un mini-bus de 16 places (tot i que finalment vam anar 20…) a les 09:00 i arribem a la destinació a les 18:30… 9 hores i mitja que no van defraudar: carreteres a mig asfaltar, camins de terra i fang, avaria a principi del viatge i seguim sense fre en una roda, parada per anar al mercat i a orinar… inoblidable.
Lae és la segona ciutat més important de Papua i definitivament no és per a turistes, encara que la visita a Rainforest Habitat va ser molt agradable: cangurs d’arbre, cassowaris, cocodrils, aus del paradís i diferents ocells, serps pitó… I de Lae varem tornar a la capital Port Moresby.
Tampoc es pot dir que veuràs molts blancs aquí… als hotels més cars veus algun, però no freqüenten molt els mini-busos. Nosaltres en canvi ens passem el dia d’una banda a l’altra, ja que encara avui no sabem que pot oferir aquesta ciutat a part de molta gent sense un rumb fix… igual que nosaltres..
Sens dubte, Papua té altres necessitats abans que el turisme, però cal dir que dóna més del que té.