L’Outback
Havíem anat cap al sud, fins a Brisbane, i després cap al nord, fins al Cape Tribulation; per l’est queda el mar i la barrera de corall, que també ho havíem visitat per dalt i per baix, així que ens quedava a l’oest, l’Outback.
L’Outback és l’interior d’Austràlia. El 90% de la població viu a la zona costanera i això mateix es reflecteix en la vegetació, segons avances cap a l’interior van desapareixent els boscos i passes a veure arbres solts, després aquests també desapareixen i arriben els matolls, i després aquests els camps d’herba i terra.
Amb rectes de 10-20 km, hem viatjat des de Townsville fins Julia Creek durant els 650 km que els separa i com a companys de viatge, a un costat teníem les vies del tren i l’altre els pals d’electricitat. Ens hem trobat amb vaques, fòssils, cotxes tot terreny, trens de carretera (uns 50 metres tenen els anomenats “road train”) i un gran buit. En Julia Creek es celebrava el “Dirt n’ Dust”, un festival important per a la regió, però a les 5 de la tarda de dissabte al carrer principal del poble havia 4 cowboys caminant i 2 noies en una cabina de telèfon.
Hem recorregut part de la Overland’s Way i estava asfaltada, però segur que els innombrables camins de terra vermella amaguen molt més. O potser no.
