parlant al vent

Quan dius que vas a llocs com Cabrera, Columbretes o Còrsega a treballar, i sobretot a bussejar, tothom diu quina sort que tens! Si tinc molta moltíssima sort, però com totes les coses a la vida, no tot es tan polit com pareix! Un exemple: campanya al Març a les Illes Columbretes.

Dia 1, surto de casa a les 7h del matí cap a Castelló, després de dues hores, trucada. Hi ha mal temps i el vaixell no surt. Cap a casa.

Dia 2, surto de casa un altre cop a les 7h del matí i aquest cop si que arribo a Castelló i surt el vaixell rumb a Columbretes.

Columbretes ens rep, amb dies de bon temps però aigua molt molt freda (13 graus!).  Es un plaer està visquent al far, però fa fred, molt fred… de fet, millor ni saber la temperatura que fa dins al far.

Acabem la feina, gaudint de l’entorn, la companyia dels guardes i la lluna, diuen que la lluna més gran dels últims anys. Impressionant! Però a canvi, a l’hora de la tornada, entra mal temps. Això vol dir que ningú ens vindrà a buscar. Toca esperar a demà.

Després d’esperar tot el dia que si ve el relleu, que si el vaixell no funciona, que si comença a entrar vent fort… finalment sortim de l’illa. Varem fer el càlcul de a quina hora arribaria a casa mil vegades i no ens equivoquem massa, a terra a les 21h i a Madremanya a la 1h de la matinada… com deia, tot a la vida té coses bones i coses dolentes.

Jo de moment, tot i que em queixo una mica, no ho canvio per res.